Sensor d'imatge

El sensor d'imatge és l'element d'una càmera fotogràfica digital que detecta i transmet la informació usada per fer una imatge.^[1][2][3] Ho fa convertint l'atenuació variable de les ones de llum (a mesura que travessen o reflecteixen objectes) en senyals, petites ràfegues de corrent que transmeten la informació. És a dir, capta la llum que compon la fotografia. Consisteix en un xip format per milions de components sensibles a la llum que quan els exposem formen la imatge fotogràfica.

Els sensors d'imatge s'utilitzen en dispositius d'imatge electrònics tant analògics com digitals, incloent càmeres digitals, mòduls de càmera, telèfons amb càmera, dispositius de ratolí òptic,^[4][5] equip d’imatges mèdiques, equips de visió nocturna com ara dispositius d’imatge tèrmica, radar, i altres. A mesura que canvia la tecnologia, la imatge electrònica i digital tendeix a substituir la imatge química i analògica.

Els dos tipus principals de sensors d’imatge electrònics són el dispositiu acoblat de càrrega (CCD) i el sensor de píxels actius (sensor CMOS). Tant els sensors CCD com CMOS es basen en la tecnologia de metall-òxid-semiconductor (MOS), amb CCDs basats en condensadors MOS i sensors CMOS basats en amplificadors MOSFET (transistor d'efecte de camp MOS). Els sensors analògics per a radiació invisible tendeixen a incloure tubs de buit de diversos tipus, mentre que els sensors digitals inclouen detectors de pantalla plana.